 |
 |
|
|
|
dimarts 23/12/08 07:38
«El Poema de Nadal» a Casa Orlandai
Un camí!
Quina cosa més curta de dir!
Quina cosa més llarga de seguir!
[…]
Amb aquests versos comença el Cant III de «El Poema de Nadal» de Josep M. de Sagarra que la Coral Sarrià i Miquel-Lluís Muntané van interpretar a Casa Orlandai, el dia 22 de desembre. La Coral cloïa l’any del seu 25è aniversari, a la sala J. V. Foix no hi cabia ni una agulla i el director, Víctor Frigola, va demanar al públic que no s’aplaudís fins al final… més d’una hora controlant emocions! Els que no som creients, que no seguim el ritual d’anar cada diumenge a missa, el Nadal ens porta contradiccions: som uns hipòcrites per participar en unes celebracions en les quals no creiem? Uns caragirats que contribuïm a la banalització i comercialització d’unes emocions sinceres?
«El Poema de Nadal» d’en Sagarra permet retrobar un Nadal que és alguna cosa més que pares Noels grimpaires i fartaneres de torrons. Un Nadal molt arrelat a la pell des de la infància, però que tendeix a desdibuixar-se. Un Nadal de pessebre, potser sí, però els mites també formen part de la realitat.
Sagarra, que va estrenar «El Poema de Nadal» l’any 1931 al Palau de la Música Catalana, va recollir de forma magistral tradicions catalanes al voltant del cicle nadalenc i va reivindicar el valor de la innocència enmig d’una societat obsedida per l’aparença i els béns materials… seguim igual? Potser pitjor? Cal, de nou, reivindicar el valor de la innocència?
Les nadales interpretades per la Coral Sarrià es van compaginant amb el recitat auster, clar i directe de Miquel-Lluís Muntané que ens transportava a un català genuí i gens empallegós, a un ús de la llengua com a vehicle musical i refinat de transmissió oral, i que, a més, evocava metàfores i imatges relacionades amb la geografia, el folklore i el paisatge de la terra.
[…]
Si ets net de cor, pastor mesquí,
no t'has de perdre pel camí
que et va guiant l'estrella cauta;
no t'has de perdre, pastoret,
anant seguint el camí dret,
amb el sac de gemecs i la flauta!
Pastor dels meus somnis d'infant,
de les meves tristeses de gran,
pastor menut del meu pessebre,
tant és que fem com que no fem,
sempre es troba el camí de Betlem,
encara que ens escanyi la tenebra!
Així acaba el Cant III de «El Poema de Nadal» de Sagarra.
Molt bon Nadal
Barri
|
|
|
;)
