 |
 |
|
|
|
divendres 26/06/09 11:32
Programari lliure
A la Casa Orlandai ens hem compromès amb les idees i els fins del programari lliure. Però què és el programari lliure i per què hi fem aquesta aposta? Esperem posar-hi una mica de llum amb aquest article.
QUÈ VOL DIR?
Aquestes dues paraules pot ser que siguin familiars a alguns de vosaltres. Potser a tu només et sona, o potser és la primera vegada que en sents parlar. En tots tres casos pot ser necessari fer algunes precisions per comprendre bé per què n'estem parlant.
Fem-ho senzill. Què vol dir “programari”? El programari és el nom que fem servir per parlar genèricament de les aplicacions informàtiques. I una aplicació informàtica és un conjunt d'instruccions (matemàtiques, lògiques, etc.) que fan possible utilitzar un ordinador com una màquina d'escriure, o com un laboratori fotogràfic, o com un punt de consulta d'informació emmagatzemada a ordinadors d'arreu del món, a través de la xarxa Internet. Aquests exemples ens poden ser força familiars, però podríem posar-ne una llista quasi inacabable. Cert o no, una de les frases més repetides avui en dia és que amb un ordinador es pot fer quasi tot.
Anem pel segon terme: “lliure”. Això vol dir gratuït? No ben bé. És ben clar que no parlem de la mateixa llibertat quan en un casament ens conviden a barra lliure, que quan podem gaudir de l'expressió lliure del que pensem. La llibertat en el programari és més propera a aquesta última idea tot i que, com a conseqüència, per si sol, el programari lliure no costa diners.
D'ON VE?
Una de les primeres persones que va començar a fer programari lliure i a parlar-ne és Richard Stallman. Explica la llegenda que aquest senyor estava intentant fer funcionar una impressora amb el seu ordinador, i per resoldre alguns dubtes va trucar per telèfon als fabricants de la impressora per preguntar-los alguns detalls tècnics en profunditat. Però per sorpresa seva li van respondre que no li podien donar aquests detalls, perquè encara que la impressora fos seva, els programes que la podien fer funcionar no eren d'ell, pertanyien a l'empresa fabricant de la impressora. L'únic que ell tenia era una llicència per utilitzar-los en unes determinades condicions.
Aquestes condicions, al senyor Stallman, no li van fer gaire gràcia, perquè creia que restringien la llibertat dels usuaris informàtics per fer allò que volguessin amb les eines que tenien a l'abast. I es diu que això va ser l'embrió que va portar a crear unes llicències d'ús dels programes que, lluny de restringir-la, esperonessin la llibertat dels usuaris a fer amb les eines informàtiques allò que volguessin. Utilitzar-les, estudiar-les, adaptar-les a les pròpies necessitats, només amb algunes condicions orientades, precisament, a garantir que ningú pogués aprofitar-se d'aquesta llibertat per actuar en contra de la llibertat dels altres.
QUÈ ÉS?
El món del programari lliure no és una ideologia amb caràcter monolític. No té uns paràmetres tancats perquè, com és lògic, hi ha diverses opinions i opcions en relació a com això es porta a la pràctica. No obstant, és destacable la tasca feta per la Free Software Foundation (FSF), la “fundació pel programari lliure”, per la promoció arreu del món d'aquestes idees i de les eines per dur-les a la pràctica.
La definició que en fa la FSF diu que és lliure tot programari que dóna a l'usuari les següents llibertats:
– la llibertat d'executar el programa per qualsevol propòsit
– la llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les necessitats pròpies
– la llibertat de redistribuir còpies del programa
– la llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les millores realitzades, per tal que tota la comunitat se'n pugui beneficiar
El programari propietari, per oposició, és aquell sobre el qual algú reté la propietat. La llicència propietària d'ús permet als usuaris utilitzar-lo, però no per a qualsevol fi, ni de qualsevol manera, ni tenen possibilitat legal de millorar el programa encara que sàpiguen com fer-ho. Microsoft Windows o Word, Adobe Photoshop o Apple iTunes són exemples de programari propietari.
PER QUÈ POT INTERESSAR-ME EL PROGRAMARI LLIURE?
El que aquestes llibertats signifiquen és que qualsevol programari lliure és propietat de la persones que l'utilitzen. Des d'aquesta ideologia, el programari informàtic s'entén com un bé que hauria d'estar a lliure disposició de tota la humanitat. Com l'aigua. En primer lloc, per tant, hi ha una consideració ètica de les eines. En segon lloc, però, i també com a conseqüència d'aquelles llibertats, hi ha un avantatge immediat per als usuaris. I és que el programari lliure pot ser perfeccionat per qualsevol persona arreu del món, si té els coneixements per a fer-ho. Això fa que el programari lliure pugui ser de molta qualitat, perquè el fet que es millori no depèn únicament de qui el va inventar o d'una empresa que el comercialitza, sinó de qualsevol persona que tingui interès a fer-ho. Quatre ulls hi veuen més que dos.
PERÒ AIXÒ A LA PRÀCTICA, QUINS AVANTATGES TÉ PER A MI?
– Tot i que tots els sistemes informàtics tenen errors i fallades, és possible que utilitzant programari lliure tinguis la sensació que el teu ordinador funciona millor. El programari lliure sol ser molt segur, cosa que dificulta l'entrada de virus i d'altres agents externs que empitjorarien el funcionament del nostre ordinador o comprometrien la teva privadesa.
– Gratuïtat dels programes, en la pràctica totalitat dels casos. No ens cal fer descàrregues il·legals ni res semblant per tal de poder utilitzar programari lliure, gratuïtament i amb totes les funcionalitats per a qualsevol ús, personal o professional.
– Augment de la compatibilitat amb altres aplicacions. Per exemple, amb Open Office —que és lliure— podem llegir i escriure arxius de Microsoft Word, que és propietari. Però des de Microsoft Word no se'ns permet fer l'operació inversa.
– La teva satisfacció personal amb una opció ideològica, si la comparteixes.
QUÈ HE DE FER PER UTILITZAR PROGRAMARI LLIURE?
Podria ser fins i tot que no et calgués fer res. Sortosament, en els últims anys, alguns programes lliures han tingut una gran difusió entre els usuaris domèstics. El navegador d'Internet Mozilla Firefox ha aconseguit molt renom per la seva simplicitat d'ús i perquè resol alguns problemes amb què es podien trobar els usuaris d'Internet Explorer, el navegador per defecte instal·lat al sistema Microsoft Windows. És probable que tu ja utilitzis el Firefox, o bé l'eina ofimàtica Open Office, o bé un sistema Ubuntu Linux. I si no ho fas tu, potser és la teva parella, una filla teva, un amic o un conegut; en aquests darrers casos, podries demanar-los ajuda a ells per ser-ne tu també usuari.
QUÈ HE DE TENIR EN COMPTE SI UTILITZO PROGRAMARI LLIURE?
Ja hem vist el posicionament ideològic que implica el programari lliure, i també els seus avantatges. Cal tenir en compte alguns altres aspectes, però, per tal que les nostres expectatives no siguin equivocades i així evitar decepcions.
– No hem de pensar automàticament que el programari lliure serà una rèplica del programari propietari a què estem acostumats. El món del programari lliure és divers, i com a tal hi ha diverses maneres d'entendre el treball informàtic. I també hi ha aplicacions de molta qualitat, i altres que no en tenen tanta. Per tant ens caldrà estar oberts a coses noves, aprendre i així poder triar. Al cap i a la fi seguirem tenint la possibilitat de triar allò que no és lliure.
– Programari lliure no vol dir programari necessàriament fet sense ànim de lucre ni gratuït. Hi ha moltes empreses que basen el seu model de negoci en el programari lliure, i el producte que venen no és tant el programa com a eina —com quan comprem un martell a la ferreteria— sinó la tasca de creació o adaptació de l'eina a unes necessitats concretes.
– El programari lliure acostuma a distribuir-se sense garanties legals en relació al funcionament del programa (la qual cosa no treu que el contracte de llicència de programari lliure sí que tingui plena validesa legal). Si jo em tallo amb un ganivet, no demanaré responsabilitats a l'empresa que el va fabricar. Per raons semblants, tampoc podem demanar responsabilitats a ningú per una eina informàtica que utilitzem en exercici de la nostra llibertat. De totes maneres, quan allò que comprem són serveis sobre el programari lliure, sí que podrem demanar responsabilitats a qui ens el dóna, com ho faríem sobre qualsevol altre servei.
EL PROGRAMARI LLIURE ÉS EL MATEIX QUE AIXÒ DEL LINUX?
No. Linux (GNU/Linux estrictament parlant) és un sistema operatiu de programari lliure. Un sistema operatiu és un conjunt de programes que proporciona a l'usuari les eines més bàsiques per interactuar amb un ordinador. Per tant, GNU/Linux és només una part de tot el panorama d'aplicacions de programari lliure.
En la nostra societat la majoria d'usuaris informàtics estan molt acostumats a utilitzar un sistema operatiu propietari que es diu Microsoft Windows. Darrerament i cada cop més, els usuaris domèstics tenim a l'abast utilitzar sistemes GNU/Linux sense trobar a faltar res de tot allò que podíem fer utilitzant Microsoft Windows. Una versió de GNU/Linux que es diu Ubuntu és molt popular pel fet que intenta simplificar molt les tasques més complexes de GNU/Linux, a fi que el grau de coneixements informàtics de l'usuari no sigui un impediment per utilitzar-lo.
COM S'UTILITZA EL PROGRAMARI LLIURE A LA CASA ORLANDAI?
A la Casa estem iniciant un procés de migració que ens ha de permetre prescindir, a curt o mig termini, de totes les aplicacions propietàries que tenen un equivalent en programari lliure. Les maneres en què això s'ha materialitzat fins ara tenen forma de proves pilot, sobretot. A la sala de tallers d'informàtica s'hi han instal·lat sistemes duals que permeten utilitzar Microsoft Windows o GNU/Linux indistintament en el mateix ordinador. Alguns membres de l'equip tècnic tenen també un ordinador amb arrencada dual, de manera que progressivament puguin acostumar-se a treballar amb GNU/Linux sense abandonar dràsticament el sistema Windows. Altres equips amb funcions no tan visibles per als usuaris funcionen íntegrament ja amb programari lliure.
Quan l'ús de programari lliure es vagi normalitzant a la Casa, a llarg termini es podran invertir els recursos necessaris per poder-lo utilitzar en àrees on, per ara, algunes qüestions tècniques encara ho fan difícil. En aquest moment, segurament, també estarem en situació que el centre pugui ser un focus de difusió per ajudar altres persones, entitats i centres a seguir camins semblants al nostre.
Això és un procés llarg en el qual, aquí i allà, aniran sortint les dificultats, ja que no estem parlant de les necessitats d'una sola persona, sinó de treballadors, entitats, voluntaris, persones que vénen a fer tallers d'informàtica... Cal, doncs, anar trobant les estratègies i els ritmes per superar-les totes, a fi d'acabar demostrant que allò en què es creu és també quelcom que funciona.
RAIMON GUARRO
Barri
|
|
|
;)
